Després de planificar, dur a la pràctica i redactar
la memòria de l’activitat dissenyada fer aquesta autoavaluació no és una tasca
gens fàcil però, ja que en l’autoavaluació realitzada en l’excel he parlat d’aspectes més formals i generals, destacaria
aquí dos aspectes que per a mi han resultat molt significatius:
-
La dificultat d’actuar com a psicopedagog quan l’activitat
ja està planificada i amb un tempus concret acordat . Això ha estat un repte
des del començament, ja que primer m’he hagut de posar en la pell dels
aprenents per entendre realment quin era el problema que plantejaven i després he hagut de fer una anàlisi de
l’activitat plantejada pel docent per veure si hi mancava quelcom important per
a que es donés un aprenentatge veritablement significatiu per als alumnes
El repte però era molt
interessant, entre d’altres coses perquè imagino que és amb el que em trobaré
en la meva tasca diària com a
psicopedagoga.
El
treball conjunt amb el docent i la posada a la pràctica de les propostes que he
afegit a la primera planificació de l’activitat
modificant-la en el seu conjunt, ha estat molt satisfactori i el fet que hagin ajudat als aprenents a avançar com a
grup envers la definició del problema i l’establiment de criteris per a aconseguir-ne la seva solució ha estat un
resultat molt més satisfactori del que esperava.
Tal
com ja he comentat a la memòria s’ha aconseguit arribar a un nou model mental col·laboratiu construït a partir dels models mentals que
cadascú tenia abans de començar l’activitat. S’ha produït aquest canvi conceptual en la mesura
que s’han anat reestructurant els models conceptuals dels aprenents resultat dels descobriments
fets al compartir coneixement i de la mediació del docent i les noves
tecnologies.
L’altre aspecte que voldria destacar és.
-
L’aprenentatge que he realitzat a conseqüència de no tenir clar des d’un bon començament com
descriure i classificar el problema.
Recupero aquest paràgraf de la memòria per il·lustrar el que vull dir:
“L’anàlisi del
tipus de problema ha estat complicat i no sabia ben bé perquè, fins que me n’he
adonat que el problema plantejat era massa complex : millorar la comunicació
amb la família mitjançant la creació d’un bloc d’aula. El podia haver simplificat redefinint el
problema només com a la necessitat d’aprendre a crear i gestionar un bloc
d’aula , que penso que és més classificable i també molt significatiu , però
finalment no l’he replantejat perquè la
motivació dels aprenents està
profundament lligada amb la millora d’aquesta relació amb les famílies i
perquè, des del meu paper de psicopedagoga he cregut oportú aprofitar aquesta
oportunitat per tal de generar un procés de reflexió conjunt en el claustre de mestres
que els ajudi a avançar i a potenciar el treball col·laboratiu, el treball en
equip, a l’hora de buscar solucions.”
El resultat d’aquest procés ha estat un coneixement
més ric en relació als problemes i els aspectes a tenir en compte a l’hora d’aprendre
com solucionar-los , un aprenentatge veritablement significatiu que m’ha ajudat
a clarificar conceptes.
Tal com deiem a l’inici del semestre ciència,
tecnologia i societat estan estretament lligades i tot el treball realitzat
m’ha permès entendre les interrelacions entre CTS i Educació, creant i
modificant significats gràcies al debat de l’assignatura que va resultar molt
significatiu per a mi, sobretot per descobrir que realment un debat pot
esdevenir un espai d’intercanvi i creació de veritable coneixement.
Els meus esquemes s’han modificat i a partir dels
meus coneixements previs he anat avançant i deslliurant-me dels mites
tecnològics que influïen la meva postura en relació a la TE.
L’activitat i el seguiment de l’assignatura no ha
estat fàcil per mi: realització d’un cmap, índex automàtic, creació d’un bloc,
l’argumentació dels missatges, estar al cas del pes dels documents... , però ,
a punt d’acabar puc dir que he avançat molt i ara ja sé fer totes aquestes
coses, tot i que puc millorar encara, i molt.
Estic molt satisfeta del procés que he viscut i dels
aprenentatges realitzats. Ha estat un redescobriment de les TE. Com diu en D.
Jonassen en el material de l’assignatura: “El
supòsit fonamental d’aquest mòdul és que la tecnologia, quan s’usa de manera
productiva, pot promoure un aprenentatge significatiu entre estudiants” i això és el que he viscut en primera persona
en aquesta assignatura i el que he intentat aplicar en aquesta darrera
activitat: utilitzar la tecnologia als processos d'ensenyament-aprenentatge per
tal d'afavorir un aprenentatge significatiu i
afavorir un canvi conceptual a partir de la creació de nous models. Això
sens dubte m’ha ajudat en la meva tasca actual com a docent i a partir d’ara es
reflectirà de forma més conscient en la planificació de les activitats dirigides als alumnes; alhora, també em serà
de molta utilitat en la meva futura tasca com a psicopedagoga.
Tot això ha estat possible gràcies al canvi
conceptual que vaig experimentar en relació a la TE , sense aquest arribar afins aquí no hagués
estat possible. La frase que se m’ha quedat gravada i m’ha ajudat a avançar ha
estat: “La TE és un
procés , no només un producte”. Realitzar el mapa conceptual i comparar-lo
amb el primer que vaig fer és el que em va ajudar a veure el canvi que s'havia
produït, per això, després de viure-ho en primera persona afirmo rotundament
que els mapes de conceptes són útils per aprendre i avaluar l'aprenentatge
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada